REFLEXIÓ DE LES LECTURES:

“El plaer d’utilitzar les TIC a l’aula d’Infantil” de Estivaliz Asorey i Jesús Gil  i “ Les 5 claus per una bona integració de les TIC en els centres docents” de Pere Marquès Graells.

 

 EL PLAER D’UTILITZAR LES TIC A L’AULA D’INFANTIL

 

La introducció de les noves tecnologies en l’educació no és un procés recent, ja que per exemple, l’ordinador personal va aparèixer al voltant dels anys vuitanta. Per una banda, semblava que tot apuntava a què s’obrien nous horitzons, noves expectatives i també moltes il·lusions dins els sistemes escolars, però per altra banda, la manca de recursos i d’interès per part de molts de docents cap a aquesta nova manera de pensar i de innovar, van fer que aquests projectes no avancessin en la mesura que ho tindrien que haver fet.

Si comparem Espanya amb la resta de països europeus veiem que no és precisament una de les nacions més avançades en la implantació de les TIC a les escoles, ja que els nostres centres requereixen més infraestructures: connexions a internet, ordinador per alumne, pissarres digitals, a més d’una bona coordinació per part de les escoles amb les TIC i que els docents tinguin una formació adequada.

Ha estat durant aquests darrers anys quan hi ha hagut una evolució considerable, un “boom”, i també, cal dir-lo, un abaratiment d’aquestes eines dins la nostra societat , la qual cosa ha estat un fet decisiu a l’hora de implantar-ho en les centres escolars. Però així i tot, continuem amb la manca tant de recursos com de professorat preparat i qualificat a les aules.

Són molts els mestres que encara realitzen el seu treball d’una manera monòtona i aferrant-se per allò que ja saben o més els hi agrada ensenyar. A aquests mestres que no volen fer un canvi de mentalitat o que tenen possibles “pors” a la implantació de les noves tecnologies caldria dir-les que no estant fent cap bé als seus alumnes, tot el contrari, estant retrocedint i privant, sense cap tipus de benefici,  als infants del seu dret a iniciar-se en les noves tecnologies, la qual cosa els produirà en el futur entrebancs a l’hora d’emprar aquestes eines, i per tant de comunicar-se, cercar informació, donar opinions, etc.

Per treballar amb infants els mestres hem de tenir una formació continua i innovadora, intentant anar més allà i emprant la nostre imaginació i creativitat per ser capaços d’ensenyar als nostres alumnes d’una manera més significativa i, a la vegada, divertida, sobre tot a Educació Infantil, sense arribar a la monotonia de la qual parlava abans.

L’ús de les TIC ha produït uns canvis als centres on han estat implantades quant a la funció docent i en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, ja que ara el mestre passa de ser la única font de coneixement a exercir un paper de guia, d’assessor, d’ajudant, del seu alumne. Per aconseguir-ho és necessari que les TIC no només es treballin un dia o dos determinats cada setmana o amb unes activitats concretes sinó que s’han de  integrar diàriament amb les activitats que es fan a l’aula, ja que si es fan d’una manera puntual o aïllada dins del seu procés d’ensenyament-aprenentatge  difícilment tindran sentit per ells el fet d’emprar-les el dia que toqui fer-ho.

Per altra banda el mestre d’Educació Infantil hauria de tenir en compte alguns aspectes abans de incorporar un ordinador a l’aula i tenir connexió a internet, com són crear un racó adequat on els infants puguin treballar tranquils, saber organitzar-se a l’hora de fer aquests treballs sempre dins l’horari habitual, com seran els agrupaments. individuals per parelles o en grup, trobar temps per poder elaborar la creació de materials...Tot això implicarà un gran esforç i constància per part del docent, cosa que, a vegades, fa que abandoni.

Són moltes les possibilitats que ofereixen les TIC a Educació Infantil des de la creació de fitxes elaborades per nosaltres mateixes fins a fer presentacions mitjançant Power Points, vídeos, gravar sons amb l’ordinador, pissarres digitals o Tablets PC.

 Com a mestres, i pel bé dels nostres alumnes, hauríem de saber emprar-les, aprofitar-les trient el màxim de profit. 

 

LES 5 CLAUS PER UNA BONA INTEGRACIÓ DE LES TIC EN ELS CENTRES DOCENTS

 

Una vegada he acabat de llegir aquesta lectura de Pere Marquès he arribat a la conclusió que per arribar a aconseguir una òptima introducció de les TIC a les escoles o a les aules es fan necessàries no tan sols unes bases tecnològiques, com serien per exemple, els ordinadors dins les aules connectats a internet o les pissarres digitals, a més del manteniment que tots aquests recursos duen, sinó també és necessària una bona reorganització per part del mestre de l’espai físic que ha d’ocupar l’ordinador dins l’aula, del temps en què s’ha d’utilitzar, dels programes que vol emprar, de com seran els agrupaments dels seus alumnes, etc. Tot això que s’acaba de dir comporta uns canvis en la metodologia de treball per adaptar-los a les TIC i als nous mitjans de comunicació.

La feina que fa l’equip directiu, a més de comptar amb el seu suport, serà rellevant a l’hora d’implantar el projecte TIC al centre educatiu, ja que la dinamització de les noves tecnologies, el fet que tothom o la gran majoria de docents les accepti, la recerca de recursos i la seva formació, etc, són funcions que òbviament s’han de dur a terme des de l’equip directiu.

Com ja s’ha dit abans la formació dels mestres és una altra tasca de l’equip directiu. Aquest haurà de vetllar perquè hi hagi una formació permanent i un cert domini de les TIC  a la resta de docents que formen el centre basada en cursos, assessoraments, etc.

No es tracta que el mestre sàpiga com funciona tot, sinó de saber fer-ho funcionar. Ha de ser capaç d’introduir les TIC a les aules per aconseguir que siguin útils i eficaces en el procés d’ensenyament-aprenentatge del seus alumnes.