sábado, 7 de diciembre de 2013
martes, 3 de diciembre de 2013
VÍDEO
INVESTIGACIÓ ACO
Després d’haver vist aquest vídeo
considero que en aquests precisos moments em situo entre dues de les cinc
fases, és a dir, entre la fase d’adopció i la fase d’apropiació, ja que ara m’estic obrint a les
noves tecnologies, començo a descobrir noves maneres de treballar didàcticament,
a fer coses que mai m’hagués imaginat arribar a aconseguir, i tot gràcies a
l’oportunitat que m’ha brindat la universitat de poder treballar aquesta
assignatura.
martes, 26 de noviembre de 2013
SOCIETAT
DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
Després de llegir l’article “La
societat de la informació, tecnologies digitals i educació” escrit per Manuel
Area (Universitat de La Laguna, 2002), he arribat a la conclusió que les idees
principals de l’article es poden englobar en aquests tres punts:
1. Societat de la informació.
Definició a partir dels diferents discursos.
2. Avantatges i inconvenients que
afecten a la societat informatitzada.
3. Problemes que ha creat al món
de l’educació. Com es presenta el futur educatiu a partir de les tecnologies
digitals?
1.Societat de la informació. Definició a partir dels diferents discursos.
M. Area comença aquest article
fent referència a quina ha estat l’evolució de les noves tecnologies a partir
dels seus inicis a finals del segle XX i de la seva influencia en la societat
d’aquella època fins arribar a les noves tecnologies actuals.
Afirma que això ha suposat un
llarg procés de canvis i transformacions a nivell cultural, econòmic, social,
polític, etc la qual cosa ha desembocat en una globalització o mundialització,
en la mercantilització de la informació, en l’augment de desigualtats entre els
països més desenvolupats i també amb la resta de països, la superpoblació, etc.
De tots els factors que s’han
citat abans cal dir que el factor que més pes ha tingut, sense cap dubte, ha
estat el de la globalització. Malgrat la seva procedència ve de fa molts de
segles endarrere i molts anys abans de l’aparició de les tecnologies de la
informació i de la comunicació.
Per altra banda, les tecnologies
suposen un suport de la globalització. Sense elles la informació i transmissió
de dades no arribaria a la velocitat que ho fa al llarg de tot el nostre
planeta.
Cal dir també que l’autor afirma
l’existència d’una estreta relació entre
la societat i les tecnologies, ja que, segons Area, sense una no pot avançar
l’altre i això succeeix tant a nivell social i cultural com a nivell econòmic o
polític.
J. Echevarría (1999) presenta
quatre tipus de discursos a partir dels quals es pot analitzar quin és el paper
de les noves tecnologies en la configuració de la societat i aquests són els
següents:
Discurs mercantilista: es tracta d’un tipus de discurs on la
societat de la informació és com una gran industria comercial i on només es pot
prendre part mitjançant les xarxes de comunicació digital. Vist des de aquesta
perspectiva això proporciona al desenvolupament de la societat de la
informació, més benestar material i, com a conseqüència, més “felicitat”per
tothom.
Discurs crític-polític: aquesta tipologia de discurs defensa que
les tecnologies digitals haurien d’estar a l’abast de tothom , sense tenir en
compte els interessos de l’industria.
Discurs tecnocentrista: és un discurs que considera a la
tecnologia com a eix, com a centre de la societat per poder avançar i, com a
conseqüència, millorar.
I per últim, tenim el discurs apocalíptic el qual considera a
l’expansió de la tecnologia com una pèrdua de la cultura social.
Avantatges i inconvenients que afecten a la societat informatitzada
Per una banda tenim que com a
avantatges, segons Area, dels efectes socials i culturals de les tecnologies de
la informació i de la comunicació caldria anomenar les següents:
1.Obren les barreres espai-
temporals quant a la comunicació.
2. Gràcies a elles gaudim d’una
major quantitat de informació de manera permanent.
3. Milloren la qualitat i
l’eficàcia dels serveis, com per exemple, les consultes o transferències
comercials des de el banc, des de l’administració pública o des de un organisme
privat amb accés a internet sense sortir de casa.
4. Apareixen i possibiliten, per
tant, noves formes d’activitats productives.
5. Propicien una visió més ampla
de la realitat a qualsevol nivell mundial.
Pel que fa referència als
inconvenients, cal citar als següents:
1.S’ha descobert que l’avanç
tecnològic és una amenaça per la societat i la vida del nostre planeta, a més
de poder provocar la pèrdua del sentit i significat de l’existència de les
senyes d’identitat i de les cultures de molts d’individus i col·lectius
socials.
2. Manca de temps per adaptar-nos
a conseqüència de la ràpida evolució de les tecnologies quan surt un nou
producte al mercat, ja que a la vegada es troba un altre en marxa.
3. Percebi’m una sobredosi de
informació que no sabem com tractar-la, ni com seleccionar-la.
4. Apareix una dependència
elevada de la societat envers la tecnologia digital.
5. Com a conseqüència de les
noves tecnologies sorgeix una desigualtat social, tant a nivell econòmic com
social, ja que no tothom té les mateixes oportunitats per accedir a elles.
6. L’ús d’aquestes eines
recondueix a la pèrdua de privacitat i, com no, a un major control cap a les
persones i grups socials.
3. Problemes que ha creat al món de l’educació. Com es presenta el futur
educatiu a partir de les tecnologies digitals?
L’avanç de les noves tecnologies
digitals s’està generant d’una manera molt accelerada i amb un termini de temps
molt curt. Tot això implica un reciclatge i una readaptació per part de
l’usuari quant a les noves demandes que ens ofereixen aquestes noves eines. En
el cas que no fos així, voldria dir caure dins els anomenats “nous analfabets”
o “alfabetització tecnològica”.
Aquests dos nous termes afecten a
gran part de la societat adulta que no ha tingut l’oportunitat d’accedir a
aquestes estratègies de comunicació durant la seva infància o adolescència, i
que fer-ho ara s’han vist”obligats”per diferents motius ( treball, informació)
a desenvolupar cursets formatius, reciclant-se per aconseguir posar-se al dia
amb aquestes eines tan necessàries en la societat actual.
Les noves generacions, a
diferència d’aquests, han nascut i crescut en la societat informatitzada i
digitalitzada, per això per a ells això no suposa cap tipus d’entrebanc.
Quant a les institucions
educatives, cal dir que han anat introduint totes aquestes eines i aquests
canvis molt lentament, bé per manca de recursos o bé perquè els docents o
professionals no tenen un nivell de formació adequat.
Quant a la pregunta de com es
presenta el futur educatiu a partir d’aquestes noves tecnologies digitals, Area
comença fent una al·lusió a què el progrés d’un país no ve marcat pels seus recursos materials o
per la inversió de capital que disposa sinó que depèn dels recursos humans
qualificats quant a les tecnologies de la informació i de la comunicació, ja
que d’altra manera no avançaria la societat de la informació.
Vist tot això, Manuel Area
proposa:
1.Integrar les noves tecnologies al sistema escolar,
invertint econòmicament en recursos tecnològics, en formació del professorat,
en l’assessorament als centres per la integració de la tecnologia com a mitjà
educatiu, concebin als centres com a instàncies culturals, posant a la seva
disposició recursos tecnològics, desenvolupant les xarxes telemàtiques,
propiciant la creació de “comunitats virtuals d’aprenentatge”, etc. Com a
conseqüència de tot el que s’ha dit fina ara els centres també hauran d’innovar
les seves concepcions i pràctiques pedagògiques, la qual cosa implicarà també
un canvi en el model d’ensenyança en la seva globalitat.
2. Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyança: Nous rols pels docents i
alumnes.
Els alumnes hauran de ser
protagonistes i autònoms quant a les accions formatives.
Area parla del concepte de
“intel·ligència distribuïda” i afirma que aquest terme fa referència a la
rellevància que suposa el fet que l’individuo no capti i retingui tota la
informació que rep, sinó que el més rellevant en aquest cas és que aprengui a
cercar, a seleccionar i a analitzar tota la informació que ha rebut, desenvolupant
així la seva capacitat de reflexió i, a la vegada, d’analitzar.
Per tant, des de el punt de vista
educatiu a les escoles serà important que els alumnes:
- Tinguin un domini de les eines
tecnològiques.
- Tinguin un conjunt de coneixements
i habilitats que els permetin cercar, seleccionar, analitzar...la informació
rebuda.
- Sàpiguen desenvolupar una sèrie
de valors i actituds envers les tecnologies, sense caure en una actitud
d’acceptació acrítica o caure en un rebuig per considerar-les inadequades.
- Han d’prendre a utilitzar les
TIC en tota la seva qualitat, no tant sols com a oci o consum, sinó també per
expressar-se i comunicar-se amb els altres.
Per part del docent, aquest haurà
de tenir un paper de guia, de tutor, en el procés d’aprenentatge dels seus
alumnes.
3.
Estendre la formació a través de xarxes d’ordinadors: la teleformació
De cada vegada va en augment la
demanda de la societat cap a una formació de més qualitat quant a les TIC. Per
això, es dona l’oportunitat de formar-se en les empreses, les universitats, etc
mitjançant programes i cursets de teleformació. L’objectiu fonamental va
dirigit a aconseguir una formació de qualitat.
4. Revisar i replantejar la formació ocupacional.
Per aconseguir que aquestes
innovacions tecnològiques arribin al món professional o laboral serà necessari
que l’individuo sàpiga que això implica nous canvis en els objectius,
objectius, noves estratègies, etc, és a dir, s’haurà de preparar als
treballadors en el coneixement i ús laboral de les noves tecnologies com un
aprenentatge bàsic i comú dins tots els àmbits ocupacionals, s’hauran de
millorar la qualitat dels processos formatius i d’aprenentatge de l’alumnat,
s’hauran de desenvolupar cursets específics de formació per llocs de feina de
nova creació, s’hauran de crear xarxes telemàtiques dirigides a formar
diferents àmbits ocupacionals, etc.
5. Desenvolupar accions d’educació no formal: l’alfabetització tecnològica
per el desenvolupament social i comunitari.
S’hauran d’incerta al sector
social que es troba situat fora del sistema escolar com són: la gent gran, els
joves d’edat extraescolar, les mestresses de casa, etc i que debut a la seva
situació presenta més dificultat a l’hora de desenvolupar els seus coneixements
quant a les noves tecnologies. Per aconseguir-ho:
1.
Es potenciaran i es farà suport de
projectes i experiències d’associacions culturals, ONGS, sindicats...en l’ús de
les Tic a través de:
- Subvencions
econòmiques, per crear centres de noves tecnologies.
- Formació
bàsica pels usuaris.
- Fer suport a
la creació i difusió de informació mitjançant els recursos tecnològics.
2. Es
transformaran les biblioteques i els centres culturals en centres d’espais per
accedir a les noves tecnologies.
Acords i desacords amb l’autor
Òbviament estic totalment d’acord
amb l’autor d’aquest article, Manuel Area, quan fa referència al fet que durant
els darrers vint anys han sorgit uns canvis que han propiciat als països més
desenvolupats transformacions a nivell econòmic, social, cultural i polític,
però amb el que no estic d’acord, és que tot moment social vagi acompanyat d’un
tipus de tecnologia determinada i que sense la tecnologia no ens trobarien en
la situació en què ens trobem avui en dia.
Penso que fa uns quants anys, 35
o 40, no teníem ordenadors, ni telèfons mòbils, ni res que tingui a veure amb
la revolució digital. Totes aquestes eines van sorgir a partir de la necessitat
social de millorar les antigues màquines d’escriure, del telègraf, d’enviar les
cartes per correu, etc, és a dir, a partir de les escasses “tecnologies” que
teníem abans vam anar, pas a pas, innovant i produint, dins les nostres
possibilitats, tenint sempre en compte els aspectes polítics i econòmics que
existien quan es produïen aquestes transformacions. Amb això vull dir que les
tecnologies fa molts d’anys ja hi eren, que no van sorgir “de la nada”, però
amb un model de qualitat i de disseny, que evidentment, no té res a veure amb
l’actual.
Per altra banda, les TIC han
estat revolucionaries en la manera de viure la societat, com diu Area, han aportat
avantatges i també inconvenients. És ben cert que podem escriure’ns emails o
xatejar de manera gratuïta i immediata i que tothom s’ha beneficiat d’aquests
aparells, sobre tot les persones de la nostra societat que no viuen al seu país
d’origen. Però, alerta! Quan diem tothom, com diu M. Area, hem de tenir en
compte que no totes les persones poden accedir a les noves tecnologies, ja que
hi ha molta gent que, per motius econòmics o perquè no estan familiaritzades
amb aquestes eines que no hi poden accedir. Entre elles trobem que són moltes
les dones que encara no saben fer-ne ús, també hi trobem dins aquest grup a un
número nombrós de la gent gran. En canvi, la gent jove, els adolescents i els
petits, com diu l’autor d’aquest article, són els que més assimilen i s’obren a
els canvis que ofereixen les noves tecnologies, cosa que als adults costa més,
ja que tenen més dificultats, pors o incerteses a l’hora de posar-se davant un d’aquets
aparells, i és aquí on apareix el concepte de “alfabetització tecnològica” el
qual fa referència Area en el seu article.
També estic totalment d’acord
quan l’autor parla que hem de saber cercar, trobar, seleccionar i analitzar la
informació rebuda, ja que no tota la informació que trobem serà útil i de
qualitat. Per això és important el paper del mestre que haurà de fer de guia,
de tutor, d’orientador i d’intermediari entre la informació de les xarxes i
l’alumne. I per aconseguir-ho el mestre haurà d’instruir-se, de formar-se fent
cursets, ajudant-se de programes i de totes les eines necessàries al seu abast amb
el fi de transmetre uns coneixements i aprenentatges de qualitat als seus
alumnes.
martes, 12 de noviembre de 2013
REFLEXIÓ DE LES LECTURES:
“El plaer d’utilitzar les TIC a l’aula
d’Infantil” de Estivaliz Asorey i Jesús Gil
i “ Les 5 claus per una bona integració de les TIC en els centres
docents” de Pere Marquès Graells.
EL
PLAER D’UTILITZAR LES TIC A L’AULA D’INFANTIL
La introducció de les noves
tecnologies en l’educació no és un procés recent, ja que per exemple,
l’ordinador personal va aparèixer al voltant dels anys vuitanta. Per una banda,
semblava que tot apuntava a què s’obrien nous horitzons, noves expectatives i també
moltes il·lusions dins els sistemes escolars, però per altra banda, la manca de
recursos i d’interès per part de molts de docents cap a aquesta nova manera de pensar
i de innovar, van fer que aquests projectes no avancessin en la mesura que ho
tindrien que haver fet.
Si comparem Espanya amb la resta
de països europeus veiem que no és precisament una de les nacions més avançades
en la implantació de les TIC a les escoles, ja que els nostres centres
requereixen més infraestructures: connexions a internet, ordinador per alumne, pissarres
digitals, a més d’una bona coordinació per part de les escoles amb les TIC i
que els docents tinguin una formació adequada.
Ha estat durant aquests darrers
anys quan hi ha hagut una evolució considerable, un “boom”, i també, cal
dir-lo, un abaratiment d’aquestes eines dins la nostra societat , la qual cosa
ha estat un fet decisiu a l’hora de implantar-ho en les centres escolars. Però així
i tot, continuem amb la manca tant de recursos com de professorat preparat i
qualificat a les aules.
Són molts els mestres que encara
realitzen el seu treball d’una manera monòtona i aferrant-se per allò que ja
saben o més els hi agrada ensenyar. A aquests mestres que no volen fer un canvi
de mentalitat o que tenen possibles “pors” a la implantació de les noves
tecnologies caldria dir-les que no estant fent cap bé als seus alumnes, tot el
contrari, estant retrocedint i privant, sense cap tipus de benefici, als infants del seu dret a iniciar-se en les
noves tecnologies, la qual cosa els produirà en el futur entrebancs a l’hora
d’emprar aquestes eines, i per tant de comunicar-se, cercar informació, donar
opinions, etc.
Per treballar amb infants els
mestres hem de tenir una formació continua i innovadora, intentant anar més
allà i emprant la nostre imaginació i creativitat per ser capaços d’ensenyar
als nostres alumnes d’una manera més significativa i, a la vegada, divertida,
sobre tot a Educació Infantil, sense arribar a la monotonia de la qual parlava
abans.
L’ús de les TIC ha produït uns
canvis als centres on han estat implantades quant a la funció docent i en el
procés d’aprenentatge de l’alumnat, ja que ara el mestre passa de ser la única
font de coneixement a exercir un paper de guia, d’assessor, d’ajudant, del seu
alumne. Per aconseguir-ho és necessari que les TIC no només es treballin un dia
o dos determinats cada setmana o amb unes activitats concretes sinó que s’han
de integrar diàriament amb les
activitats que es fan a l’aula, ja que si es fan d’una manera puntual o aïllada
dins del seu procés d’ensenyament-aprenentatge
difícilment tindran sentit per ells el fet d’emprar-les el dia que toqui
fer-ho.
Per altra banda el mestre
d’Educació Infantil hauria de tenir en compte alguns aspectes abans de
incorporar un ordinador a l’aula i tenir connexió a internet, com són crear un
racó adequat on els infants puguin treballar tranquils, saber organitzar-se a
l’hora de fer aquests treballs sempre dins l’horari habitual, com seran els
agrupaments. individuals per parelles o en grup, trobar temps per poder
elaborar la creació de materials...Tot això implicarà un gran esforç i
constància per part del docent, cosa que, a vegades, fa que abandoni.
Són moltes les possibilitats que
ofereixen les TIC a Educació Infantil des de la creació de fitxes elaborades
per nosaltres mateixes fins a fer presentacions mitjançant Power Points,
vídeos, gravar sons amb l’ordinador, pissarres digitals o Tablets PC.
Com a mestres, i pel bé dels nostres alumnes,
hauríem de saber emprar-les, aprofitar-les trient el màxim de profit.
LES 5 CLAUS PER UNA
BONA INTEGRACIÓ DE LES TIC EN ELS CENTRES DOCENTS
Una vegada he acabat
de llegir aquesta lectura de Pere Marquès he arribat a la conclusió que per
arribar a aconseguir una òptima introducció de les TIC a les escoles o a les
aules es fan necessàries no tan sols unes bases tecnològiques, com serien per
exemple, els ordinadors dins les aules connectats a internet o les pissarres
digitals, a més del manteniment que tots aquests recursos duen, sinó també és
necessària una bona reorganització per part del mestre de l’espai físic que ha
d’ocupar l’ordinador dins l’aula, del temps en què s’ha d’utilitzar, dels
programes que vol emprar, de com seran els agrupaments dels seus alumnes, etc. Tot
això que s’acaba de dir comporta uns canvis en la metodologia de treball per
adaptar-los a les TIC i als nous mitjans de comunicació.
La feina que fa
l’equip directiu, a més de comptar amb el seu suport, serà rellevant a l’hora
d’implantar el projecte TIC al centre educatiu, ja que la dinamització de les
noves tecnologies, el fet que tothom o la gran majoria de docents les accepti,
la recerca de recursos i la seva formació, etc, són funcions que òbviament
s’han de dur a terme des de l’equip directiu.
Com ja s’ha dit abans
la formació dels mestres és una altra tasca de l’equip directiu. Aquest haurà
de vetllar perquè hi hagi una formació permanent i un cert domini de les TIC a la resta de docents que formen el centre
basada en cursos, assessoraments, etc.
No es tracta que el
mestre sàpiga com funciona tot, sinó de saber fer-ho funcionar. Ha de ser capaç
d’introduir les TIC a les aules per aconseguir que siguin útils i eficaces en
el procés d’ensenyament-aprenentatge del seus alumnes.
domingo, 3 de noviembre de 2013
Eulalia Novo Serra: 4t curs, Grau en Educació Infantil. 22025.Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge en la Primera Infància
FITXA DE CATALOGACIÓ I
AVALUACIÓ MULTIMÈDIA
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Títol del programa: “Vols jugar?”. Versió en català.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Temàtica del programa ( àrea, matèria…és
transversal?) Hi trobem jocs de diferents
àrees com són el coneixement del medi, matemàtiques,llengua, etc, totes elles
per treballar amb infants del segon cicle d’Educació Infantil i distribuïdes
segons el nivell de cada infant. Així, per treballar amb infants de P3
s’utilitza un bloc de color vermell, per infants de P4 de color taronja i el
color groc és per infants de P5. D’aquesta manera, guiant-se pel color,
l’alumne sempre sap a quin nivell es troba.
Cal dir que aquest joc també
dona la opció d’utilitzar un altre color, es tracta del color lila, el qual
conté activitats dels tres nivells abans anomenats.
Objectius i continguts que
s’han treballat amb el programa: En
general s’han treballat objectius i continguts curriculars que fan referència
a l’àrea de coneixement de l’entorn, a
l’àrea de comunicació i de llenguatge i a l’àrea de coneixement de si mateix
i d’autonomia personal. A més a més de iniciar-se en el domini del teclat.
Característiques dels alumnes
que han treballat el programa: (etapa educativa, edat, coneixements previs, habilitat en l’ús dels
ordinadors... ). El fet que
les activitats estiguessin distribuïdes per nivells, m’ha ajudat a l’hora de
seleccionar les activitats del meu grup d’alumnes de P5, ja que m’he centrat
directament amb elles. Per altra banda, la gran majoria són infants de 5 anys
que ja han tingut un primer contacte amb l’ordinador, es saben defendre, més
o menys, a l’hora de manejar el ratolí, de canviar de joc, etc, però m’he
adonat que quan es fan activitats on es fa necessari llegir per aconseguir
continuar amb el joc, s’aturen , em miren o reclamen demanant ajuda. Això em
fa pensar que possiblement aquestes activitats vagin dirigides a infants amb
un nivell superior o que, en segons quines activitats, es faci necessària la
meva ajuda, ja que el nivell que han adquirit en aquells moments de lectoescriptura els impedeix continuar
amb el joc.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
(subratllar un o més de cada apartat)
TIPOLOGÍA DEL PROGRAMA: PROGRAMA D’EXERCITACIÓ - PROGRAMA
TUTORIAL - BASE DE DADES - LLIBRE - SIMULADOR / AVENTURA –JOC/ TALLER
CREATIU-EINA PER A PROCESSAR DADES.
FUNCIÓ PER A LA QUAL S’HA UTILITZAT: EXERCITAR
HABILITATS- INSTRUIR - INFORMAR - MOTIVAR - EXPLORAR - ENTRETENIR - EXPERIMENTAR/RESOLDRE
PROBLEMAS - CREAR/EXPRESAR-SE - AVALUAR - PROCESSAR DADES.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Breu descripció de les
activitats del programa que s’han utilitzat: Quant a les activitats que fan referència a l’àrea del coneixement de
l’entorn, cal dir que una de les activitats consisteix que mitjançant la observació d’imatges de
diferents animals es pretén que l’alumne les ordeni, classifiqui, descriví,
etc. Pel que fa referència a les activitats relacionades amb el llenguatge,
em podem trobar on primer es mostra un breu i senzill poema per llegir i
després es demana a l’infant que acabi
d’omplir-lo amb les vocals que hi falten. També hi trobem activitats
relacionades amb les matemàtiques on a partir d’una seriació de números o
d’objectes s’ha de fer classificacions,
relacions,ordenacions,comptar,completar, etc.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entorn d’ús: ( classe, aula informàtica, a casa…). Exactament
empraria aquesta activitat al racó de l’ordinador, ja que penso que es tracta
d’un espai que els infants ja coneixen i on es trobaran més segurs i
tranquils. A vegades, el fet de canviar d’espai fa que es despistin provocant
inseguretat i falta de confiança, i precisament és això el que hauríem
d’evitar per poder aconseguir que estiguin ben motivats i concentrats.
Per altra banda també considero
que és l’espai més apropiat per poder guiar-les sempre que em necessitin i
tenir-ho tot més controlat.
Usuaris: ( només el professor, alguns
alumnes,tots els alumnes). Tots els
alumnes, amb o sense ajuda per part del mestre, poden utilitzar els jocs a
aquest racó de l’aula.
Tipus d’agrupaments: (
individual, per parelles…) En un principi,i si el temps
m’ho permet, faria un breu estudi del nivell de cada infant,és a dir, dels
seus coneixements previs, i després procuraria fer parelles, ja que sempre hi
ha alumnes que saben més que els altres i així uns als altres es van ajudant.
Breu descripció de la forma
d’ús: (distribució dels alumnes, metodologia…) Distribuiria
als alumnes, com ja he dit abans, per parelles i amb un ordinador situat al
racó destinat a aquest fi. Després de fer-les una breu introducció de com és
l’activitat, els deixaria jugar d’observant- les, de tant en quant, per saber
si han entès bé en què consisteix el joc.
En el cas que només hi hagués
un ordinador cap la possibilitat de fer torns.
Altres circumstàncies: ( classe
improvisada o planificada, és la primera vegada que s’utilitza el programa?,
ús de la documentació del programa...) Els
resultats seran mol millors si la classe és planificada i cada setmana els
alumnes poden tenir un contacte amb aquestes eines amb la finalitat que poc a
poc es vagin familiaritzant.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Suscribirse a:
Entradas (Atom)