miércoles, 22 de enero de 2014


COMIAT

 

Com passa el temps! Sembla que era ahir quan començaven les classes i ja estem acabant no tant sols el curs sinó també la carrera.

Quant a l’assignatura cal dir que m’ha ajudat a adquirir uns coneixements que mai hagués pogut arribar a aconseguir per jo mateixa. Gràcies a les classes pràctiques, cada dimecres sortia de la classe amb uns nous aprenentatges, que després acabava de treballar a casa, ja que per jo era molt difícil seguir el ritme de la resta de les meves companyes.

Per altra banda, les classes teòriques també m’han aportat nous coneixements amb un temps record, ja que sempre anaven a “contra rellotge”, però així i tot crec que han resultat profitoses per tothom.

Personalment, crec que s’hauria de treballar aquesta assignatura el primer curs de carrera, ja que m’hagués servit de gran ajuda a l’hora de presentar treballs o de defensar-me millor a l’hora de posar-me davant l’ordinador.

Pel que fa referència al nostre joc multimèdia, cal dir que sense els aprenentatges bàsics que van aprendre durant els tallers, a més de totes les hores de dedicació que vàrem fer durant el Nadal passat, possiblement no haurien pogut avançar ni dur a terme el nostre joc. Hem fet molta feina, però crec que, al igual que les companyes del meu grup, ha valgut la pena.

 Enhorabona a la resta de companyes pels seus projectes!

 

martes, 3 de diciembre de 2013


VÍDEO INVESTIGACIÓ ACO

 

Després d’haver vist aquest vídeo considero que en aquests precisos moments em situo entre dues de les cinc fases, és a dir, entre la fase d’adopció i la fase  d’apropiació, ja que ara m’estic obrint a les noves tecnologies, començo a descobrir noves maneres de treballar didàcticament, a fer coses que mai m’hagués imaginat arribar a aconseguir, i tot gràcies a l’oportunitat que m’ha brindat la universitat de poder treballar aquesta assignatura.

martes, 26 de noviembre de 2013


SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ 

Després de llegir l’article “La societat de la informació, tecnologies digitals i educació” escrit per Manuel Area (Universitat de La Laguna, 2002), he arribat a la conclusió que les idees principals de l’article es poden englobar en aquests tres punts:

1. Societat de la informació. Definició a partir dels diferents discursos.

2. Avantatges i inconvenients que afecten a la societat informatitzada.

3. Problemes que ha creat al món de l’educació. Com es presenta el futur educatiu a partir de les tecnologies digitals?
 

1.Societat de la informació. Definició a partir dels diferents discursos.

M. Area comença aquest article fent referència a quina ha estat l’evolució de les noves tecnologies a partir dels seus inicis a finals del segle XX i de la seva influencia en la societat d’aquella època fins arribar a les noves tecnologies actuals.

Afirma que això ha suposat un llarg procés de canvis i transformacions a nivell cultural, econòmic, social, polític, etc la qual cosa ha desembocat en una globalització o mundialització, en la mercantilització de la informació, en l’augment de desigualtats entre els països més desenvolupats i també amb la resta de països, la superpoblació, etc.

De tots els factors que s’han citat abans cal dir que el factor que més pes ha tingut, sense cap dubte, ha estat el de la globalització. Malgrat la seva procedència ve de fa molts de segles endarrere i molts anys abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Per altra banda, les tecnologies suposen un suport de la globalització. Sense elles la informació i transmissió de dades no arribaria a la velocitat que ho fa al llarg de tot el nostre planeta.

Cal dir també que l’autor afirma l’existència d’una estreta relació  entre la societat i les tecnologies, ja que, segons Area, sense una no pot avançar l’altre i això succeeix tant a nivell social i cultural com a nivell econòmic o polític.

J. Echevarría (1999) presenta quatre tipus de discursos a partir dels quals es pot analitzar quin és el paper de les noves tecnologies en la configuració de la societat i aquests són els següents:

Discurs mercantilista: es tracta d’un tipus de discurs on la societat de la informació és com una gran industria comercial i on només es pot prendre part mitjançant les xarxes de comunicació digital. Vist des de aquesta perspectiva això proporciona al desenvolupament de la societat de la informació, més benestar material i, com a conseqüència, més “felicitat”per tothom.

Discurs crític-polític: aquesta tipologia de discurs defensa que les tecnologies digitals haurien d’estar a l’abast de tothom , sense tenir en compte els interessos de l’industria.

Discurs tecnocentrista: és un discurs que considera a la tecnologia com a eix, com a centre de la societat per poder avançar i, com a conseqüència, millorar.

I per últim, tenim el discurs apocalíptic el qual considera a l’expansió de la tecnologia com una pèrdua de la cultura social.
 

Avantatges i inconvenients que afecten a la societat informatitzada

Per una banda tenim que com a avantatges, segons Area, dels efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i de la comunicació caldria anomenar les següents:

1.Obren les barreres espai- temporals quant a la comunicació.

2. Gràcies a elles gaudim d’una major quantitat de informació de manera permanent.

3. Milloren la qualitat i l’eficàcia dels serveis, com per exemple, les consultes o transferències comercials des de el banc, des de l’administració pública o des de un organisme privat amb accés a internet sense sortir de casa.

4. Apareixen i possibiliten, per tant, noves formes d’activitats productives.

5. Propicien una visió més ampla de la realitat a qualsevol nivell mundial.

Pel que fa referència als inconvenients, cal citar als següents:

1.S’ha descobert que l’avanç tecnològic és una amenaça per la societat i la vida del nostre planeta, a més de poder provocar la pèrdua del sentit i significat de l’existència de les senyes d’identitat i de les cultures de molts d’individus i col·lectius socials.

2. Manca de temps per adaptar-nos a conseqüència de la ràpida evolució de les tecnologies quan surt un nou producte al mercat, ja que a la vegada es troba un altre en marxa.

3. Percebi’m una sobredosi de informació que no sabem com tractar-la, ni com seleccionar-la.

4. Apareix una dependència elevada de la societat envers la tecnologia digital.

5. Com a conseqüència de les noves tecnologies sorgeix una desigualtat social, tant a nivell econòmic com social, ja que no tothom té les mateixes oportunitats per accedir a elles.

6. L’ús d’aquestes eines recondueix a la pèrdua de privacitat i, com no, a un major control cap a les persones i grups socials.
 

3. Problemes que ha creat al món de l’educació. Com es presenta el futur educatiu a partir de les tecnologies digitals?

L’avanç de les noves tecnologies digitals s’està generant d’una manera molt accelerada i amb un termini de temps molt curt. Tot això implica un reciclatge i una readaptació per part de l’usuari quant a les noves demandes que ens ofereixen aquestes noves eines. En el cas que no fos així, voldria dir caure dins els anomenats “nous analfabets” o “alfabetització tecnològica”.

Aquests dos nous termes afecten a gran part de la societat adulta que no ha tingut l’oportunitat d’accedir a aquestes estratègies de comunicació durant la seva infància o adolescència, i que fer-ho ara s’han vist”obligats”per diferents motius ( treball, informació) a desenvolupar cursets formatius, reciclant-se per aconseguir posar-se al dia amb aquestes eines tan necessàries en la societat actual.

Les noves generacions, a diferència d’aquests, han nascut i crescut en la societat informatitzada i digitalitzada, per això per a ells això no suposa cap tipus d’entrebanc.

Quant a les institucions educatives, cal dir que han anat introduint totes aquestes eines i aquests canvis molt lentament, bé per manca de recursos o bé perquè els docents o professionals no tenen un nivell de formació adequat.

Quant a la pregunta de com es presenta el futur educatiu a partir d’aquestes noves tecnologies digitals, Area comença fent una al·lusió a què el progrés d’un país  no ve marcat pels seus recursos materials o per la inversió de capital que disposa sinó que depèn dels recursos humans qualificats quant a les tecnologies de la informació i de la comunicació, ja que d’altra manera no avançaria la societat de la informació.

Vist tot això, Manuel Area proposa:

1.Integrar les noves tecnologies al sistema escolar, invertint econòmicament en recursos tecnològics, en formació del professorat, en l’assessorament als centres per la integració de la tecnologia com a mitjà educatiu, concebin als centres com a instàncies culturals, posant a la seva disposició recursos tecnològics, desenvolupant les xarxes telemàtiques, propiciant la creació de “comunitats virtuals d’aprenentatge”, etc. Com a conseqüència de tot el que s’ha dit fina ara els centres també hauran d’innovar les seves concepcions i pràctiques pedagògiques, la qual cosa implicarà també un canvi en el model d’ensenyança en la seva globalitat.

2. Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyança: Nous rols pels docents i alumnes.

Els alumnes hauran de ser protagonistes i autònoms quant a les accions formatives.

Area parla del concepte de “intel·ligència distribuïda” i afirma que aquest terme fa referència a la rellevància que suposa el fet que l’individuo no capti i retingui tota la informació que rep, sinó que el més rellevant en aquest cas és que aprengui a cercar, a seleccionar i a analitzar tota la informació que ha rebut, desenvolupant així la seva capacitat de reflexió i, a la vegada, d’analitzar.

Per tant, des de el punt de vista educatiu a les escoles serà important que els alumnes:

- Tinguin un domini de les eines tecnològiques.

- Tinguin un conjunt de coneixements i habilitats que els permetin cercar, seleccionar, analitzar...la informació rebuda.

- Sàpiguen desenvolupar una sèrie de valors i actituds envers les tecnologies, sense caure en una actitud d’acceptació acrítica o caure en un rebuig per considerar-les inadequades.

- Han d’prendre a utilitzar les TIC en tota la seva qualitat, no tant sols com a oci o consum, sinó també per expressar-se i comunicar-se amb els altres.

Per part del docent, aquest haurà de tenir un paper de guia, de tutor, en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes.

 3. Estendre la formació a través de xarxes d’ordinadors: la teleformació

De cada vegada va en augment la demanda de la societat cap a una formació de més qualitat quant a les TIC. Per això, es dona l’oportunitat de formar-se en les empreses, les universitats, etc mitjançant programes i cursets de teleformació. L’objectiu fonamental va dirigit a aconseguir una formació de qualitat.

4. Revisar i replantejar la formació ocupacional.

Per aconseguir que aquestes innovacions tecnològiques arribin al món professional o laboral serà necessari que l’individuo sàpiga que això implica nous canvis en els objectius, objectius, noves estratègies, etc, és a dir, s’haurà de preparar als treballadors en el coneixement i ús laboral de les noves tecnologies com un aprenentatge bàsic i comú dins tots els àmbits ocupacionals, s’hauran de millorar la qualitat dels processos formatius i d’aprenentatge de l’alumnat, s’hauran de desenvolupar cursets específics de formació per llocs de feina de nova creació, s’hauran de crear xarxes telemàtiques dirigides a formar diferents àmbits ocupacionals, etc.

5. Desenvolupar accions d’educació no formal: l’alfabetització tecnològica per el desenvolupament social i comunitari.

S’hauran d’incerta al sector social que es troba situat fora del sistema escolar com són: la gent gran, els joves d’edat extraescolar, les mestresses de casa, etc i que debut a la seva situació presenta més dificultat a l’hora de desenvolupar els seus coneixements quant a les noves tecnologies. Per aconseguir-ho:

1.    Es potenciaran i es farà suport de projectes i experiències d’associacions culturals, ONGS, sindicats...en l’ús de les Tic a través de:

- Subvencions econòmiques, per crear centres de noves tecnologies.

- Formació bàsica pels usuaris.

- Fer suport a la creació i difusió de informació mitjançant els recursos tecnològics.

2. Es transformaran les biblioteques i els centres culturals en centres d’espais per accedir a les noves tecnologies.

 
 

Acords i desacords amb l’autor

Òbviament estic totalment d’acord amb l’autor d’aquest article, Manuel Area, quan fa referència al fet que durant els darrers vint anys han sorgit uns canvis que han propiciat als països més desenvolupats transformacions a nivell econòmic, social, cultural i polític, però amb el que no estic d’acord, és que tot moment social vagi acompanyat d’un tipus de tecnologia determinada i que sense la tecnologia no ens trobarien en la situació en què ens trobem avui en dia.

Penso que fa uns quants anys, 35 o 40, no teníem ordenadors, ni telèfons mòbils, ni res que tingui a veure amb la revolució digital. Totes aquestes eines van sorgir a partir de la necessitat social de millorar les antigues màquines d’escriure, del telègraf, d’enviar les cartes per correu, etc, és a dir, a partir de les escasses “tecnologies” que teníem abans vam anar, pas a pas, innovant i produint, dins les nostres possibilitats, tenint sempre en compte els aspectes polítics i econòmics que existien quan es produïen aquestes transformacions. Amb això vull dir que les tecnologies fa molts d’anys ja hi eren, que no van sorgir “de la nada”, però amb un model de qualitat i de disseny, que evidentment, no té res a veure amb l’actual.

Per altra banda, les TIC han estat revolucionaries en la manera de viure la societat, com diu Area, han aportat avantatges i també inconvenients. És ben cert que podem escriure’ns emails o xatejar de manera gratuïta i immediata i que tothom s’ha beneficiat d’aquests aparells, sobre tot les persones de la nostra societat que no viuen al seu país d’origen. Però, alerta! Quan diem tothom, com diu M. Area, hem de tenir en compte que no totes les persones poden accedir a les noves tecnologies, ja que hi ha molta gent que, per motius econòmics o perquè no estan familiaritzades amb aquestes eines que no hi poden accedir. Entre elles trobem que són moltes les dones que encara no saben fer-ne ús, també hi trobem dins aquest grup a un número nombrós de la gent gran. En canvi, la gent jove, els adolescents i els petits, com diu l’autor d’aquest article, són els que més assimilen i s’obren a els canvis que ofereixen les noves tecnologies, cosa que als adults costa més, ja que tenen més dificultats, pors o incerteses a  l’hora de posar-se davant un d’aquets aparells, i és aquí on apareix el concepte de “alfabetització tecnològica” el qual fa referència Area en el seu article.

També estic totalment d’acord quan l’autor parla que hem de saber cercar, trobar, seleccionar i analitzar la informació rebuda, ja que no tota la informació que trobem serà útil i de qualitat. Per això és important el paper del mestre que haurà de fer de guia, de tutor, d’orientador i d’intermediari entre la informació de les xarxes i l’alumne. I per aconseguir-ho el mestre haurà d’instruir-se, de formar-se fent cursets, ajudant-se de programes i de totes les eines necessàries al seu abast amb el fi de transmetre uns coneixements i aprenentatges de qualitat als seus alumnes.    

 

martes, 12 de noviembre de 2013



     REFLEXIÓ DE LES LECTURES:

“El plaer d’utilitzar les TIC a l’aula d’Infantil” de Estivaliz Asorey i Jesús Gil  i “ Les 5 claus per una bona integració de les TIC en els centres docents” de Pere Marquès Graells.

 
 EL PLAER D’UTILITZAR LES TIC A L’AULA D’INFANTIL

 
La introducció de les noves tecnologies en l’educació no és un procés recent, ja que per exemple, l’ordinador personal va aparèixer al voltant dels anys vuitanta. Per una banda, semblava que tot apuntava a què s’obrien nous horitzons, noves expectatives i també moltes il·lusions dins els sistemes escolars, però per altra banda, la manca de recursos i d’interès per part de molts de docents cap a aquesta nova manera de pensar i de innovar, van fer que aquests projectes no avancessin en la mesura que ho tindrien que haver fet.

Si comparem Espanya amb la resta de països europeus veiem que no és precisament una de les nacions més avançades en la implantació de les TIC a les escoles, ja que els nostres centres requereixen més infraestructures: connexions a internet, ordinador per alumne, pissarres digitals, a més d’una bona coordinació per part de les escoles amb les TIC i que els docents tinguin una formació adequada.

Ha estat durant aquests darrers anys quan hi ha hagut una evolució considerable, un “boom”, i també, cal dir-lo, un abaratiment d’aquestes eines dins la nostra societat , la qual cosa ha estat un fet decisiu a l’hora de implantar-ho en les centres escolars. Però així i tot, continuem amb la manca tant de recursos com de professorat preparat i qualificat a les aules.

Són molts els mestres que encara realitzen el seu treball d’una manera monòtona i aferrant-se per allò que ja saben o més els hi agrada ensenyar. A aquests mestres que no volen fer un canvi de mentalitat o que tenen possibles “pors” a la implantació de les noves tecnologies caldria dir-les que no estant fent cap bé als seus alumnes, tot el contrari, estant retrocedint i privant, sense cap tipus de benefici,  als infants del seu dret a iniciar-se en les noves tecnologies, la qual cosa els produirà en el futur entrebancs a l’hora d’emprar aquestes eines, i per tant de comunicar-se, cercar informació, donar opinions, etc.

Per treballar amb infants els mestres hem de tenir una formació continua i innovadora, intentant anar més allà i emprant la nostre imaginació i creativitat per ser capaços d’ensenyar als nostres alumnes d’una manera més significativa i, a la vegada, divertida, sobre tot a Educació Infantil, sense arribar a la monotonia de la qual parlava abans.

L’ús de les TIC ha produït uns canvis als centres on han estat implantades quant a la funció docent i en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, ja que ara el mestre passa de ser la única font de coneixement a exercir un paper de guia, d’assessor, d’ajudant, del seu alumne. Per aconseguir-ho és necessari que les TIC no només es treballin un dia o dos determinats cada setmana o amb unes activitats concretes sinó que s’han de  integrar diàriament amb les activitats que es fan a l’aula, ja que si es fan d’una manera puntual o aïllada dins del seu procés d’ensenyament-aprenentatge  difícilment tindran sentit per ells el fet d’emprar-les el dia que toqui fer-ho.

Per altra banda el mestre d’Educació Infantil hauria de tenir en compte alguns aspectes abans de incorporar un ordinador a l’aula i tenir connexió a internet, com són crear un racó adequat on els infants puguin treballar tranquils, saber organitzar-se a l’hora de fer aquests treballs sempre dins l’horari habitual, com seran els agrupaments. individuals per parelles o en grup, trobar temps per poder elaborar la creació de materials...Tot això implicarà un gran esforç i constància per part del docent, cosa que, a vegades, fa que abandoni.

Són moltes les possibilitats que ofereixen les TIC a Educació Infantil des de la creació de fitxes elaborades per nosaltres mateixes fins a fer presentacions mitjançant Power Points, vídeos, gravar sons amb l’ordinador, pissarres digitals o Tablets PC.

 Com a mestres, i pel bé dels nostres alumnes, hauríem de saber emprar-les, aprofitar-les trient el màxim de profit. 

 

LES 5 CLAUS PER UNA BONA INTEGRACIÓ DE LES TIC EN ELS CENTRES DOCENTS

 

Una vegada he acabat de llegir aquesta lectura de Pere Marquès he arribat a la conclusió que per arribar a aconseguir una òptima introducció de les TIC a les escoles o a les aules es fan necessàries no tan sols unes bases tecnològiques, com serien per exemple, els ordinadors dins les aules connectats a internet o les pissarres digitals, a més del manteniment que tots aquests recursos duen, sinó també és necessària una bona reorganització per part del mestre de l’espai físic que ha d’ocupar l’ordinador dins l’aula, del temps en què s’ha d’utilitzar, dels programes que vol emprar, de com seran els agrupaments dels seus alumnes, etc. Tot això que s’acaba de dir comporta uns canvis en la metodologia de treball per adaptar-los a les TIC i als nous mitjans de comunicació.

La feina que fa l’equip directiu, a més de comptar amb el seu suport, serà rellevant a l’hora d’implantar el projecte TIC al centre educatiu, ja que la dinamització de les noves tecnologies, el fet que tothom o la gran majoria de docents les accepti, la recerca de recursos i la seva formació, etc, són funcions que òbviament s’han de dur a terme des de l’equip directiu.

Com ja s’ha dit abans la formació dels mestres és una altra tasca de l’equip directiu. Aquest haurà de vetllar perquè hi hagi una formació permanent i un cert domini de les TIC  a la resta de docents que formen el centre basada en cursos, assessoraments, etc.

No es tracta que el mestre sàpiga com funciona tot, sinó de saber fer-ho funcionar. Ha de ser capaç d’introduir les TIC a les aules per aconseguir que siguin útils i eficaces en el procés d’ensenyament-aprenentatge del seus alumnes.

 

 

 

 

domingo, 3 de noviembre de 2013

Eulalia Novo Serra: 4t curs, Grau en Educació Infantil. 22025.Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge en la Primera Infància


FITXA DE CATALOGACIÓ I AVALUACIÓ MULTIMÈDIA
Títol del programa: “Vols jugar?”. Versió en català.
Temàtica del programa ( àrea, matèria…és transversal?) Hi trobem jocs de diferents àrees com són el coneixement del medi, matemàtiques,llengua, etc, totes elles per treballar amb infants del segon cicle d’Educació Infantil i distribuïdes segons el nivell de cada infant. Així, per treballar amb infants de P3 s’utilitza un bloc de color vermell, per infants de P4 de color taronja i el color groc és per infants de P5. D’aquesta manera, guiant-se pel color, l’alumne sempre sap a quin nivell es troba.
Cal dir que aquest joc també dona la opció d’utilitzar un altre color, es tracta del color lila, el qual conté activitats dels tres nivells abans anomenats.
Objectius i continguts que s’han treballat amb el programa: En general s’han treballat objectius i continguts curriculars que fan referència a l’àrea de coneixement de l’entorn,  a l’àrea de comunicació i de llenguatge i a l’àrea de coneixement de si mateix i d’autonomia personal. A més a més de iniciar-se en el domini del teclat.
Característiques dels alumnes que han treballat el programa: (etapa educativa, edat, coneixements previs, habilitat en l’ús dels ordinadors... ). El fet que les activitats estiguessin distribuïdes per nivells, m’ha ajudat a l’hora de seleccionar les activitats del meu grup d’alumnes de P5, ja que m’he centrat directament amb elles. Per altra banda, la gran majoria són infants de 5 anys que ja han tingut un primer contacte amb l’ordinador, es saben defendre, més o menys, a l’hora de manejar el ratolí, de canviar de joc, etc, però m’he adonat que quan es fan activitats on es fa necessari llegir per aconseguir continuar amb el joc, s’aturen , em miren o reclamen demanant ajuda. Això em fa pensar que possiblement aquestes activitats vagin dirigides a infants amb un nivell superior o que, en segons quines activitats, es faci necessària la meva ajuda, ja que el nivell que han adquirit en aquells  moments de lectoescriptura els impedeix continuar amb el joc.
(subratllar un o més de cada apartat)
TIPOLOGÍA DEL PROGRAMA: PROGRAMA D’EXERCITACIÓ - PROGRAMA TUTORIAL - BASE DE DADES - LLIBRE - SIMULADOR / AVENTURA –JOC/ TALLER CREATIU-EINA PER A PROCESSAR DADES.
FUNCIÓ PER A LA QUAL S’HA UTILITZAT: EXERCITAR HABILITATS- INSTRUIR - INFORMAR - MOTIVAR - EXPLORAR - ENTRETENIR - EXPERIMENTAR/RESOLDRE PROBLEMAS - CREAR/EXPRESAR-SE - AVALUAR - PROCESSAR DADES.
Breu descripció de les activitats del programa que s’han utilitzat: Quant a les activitats que fan referència a l’àrea del coneixement de l’entorn, cal dir que una de les activitats consisteix  que mitjançant la observació d’imatges de diferents animals es pretén que l’alumne les ordeni, classifiqui, descriví, etc. Pel que fa referència a les activitats relacionades amb el llenguatge, em podem trobar on primer es mostra un breu i senzill poema per llegir i després es demana a l’infant  que acabi d’omplir-lo amb les vocals que hi falten. També hi trobem activitats relacionades amb les matemàtiques on a partir d’una seriació de números o d’objectes s’ha de fer classificacions, relacions,ordenacions,comptar,completar, etc.   
Entorn d’ús: ( classe, aula informàtica, a casa…). Exactament empraria aquesta activitat al racó de l’ordinador, ja que penso que es tracta d’un espai que els infants ja coneixen i on es trobaran més segurs i tranquils. A vegades, el fet de canviar d’espai fa que es despistin provocant inseguretat i falta de confiança, i precisament és això el que hauríem d’evitar per poder aconseguir que estiguin ben motivats i concentrats.
Per altra banda també considero que és l’espai més apropiat per poder guiar-les sempre que em necessitin i tenir-ho tot més controlat.  
Usuaris: ( només el professor, alguns alumnes,tots els alumnes). Tots els alumnes, amb o sense ajuda per part del mestre, poden utilitzar els jocs a aquest racó de l’aula.
Tipus d’agrupaments: ( individual, per parelles…) En un principi,i si el temps m’ho permet, faria un breu estudi del nivell de cada infant,és a dir, dels seus coneixements previs, i després procuraria fer parelles, ja que sempre hi ha alumnes que saben més que els altres i així uns als altres es van ajudant.
Breu descripció de la forma d’ús: (distribució dels alumnes, metodologia…) Distribuiria als alumnes, com ja he dit abans, per parelles i amb un ordinador situat al racó destinat a aquest fi. Després de fer-les una breu introducció de com és l’activitat, els deixaria jugar d’observant- les, de tant en quant, per saber si han entès bé en què consisteix el joc.
En el cas que només hi hagués un ordinador cap la possibilitat de fer torns.
Altres circumstàncies: ( classe improvisada o planificada, és la primera vegada que s’utilitza el programa?, ús de la documentació del programa...) Els resultats seran mol millors si la classe és planificada i cada setmana els alumnes poden tenir un contacte amb aquestes eines amb la finalitat que poc a poc es vagin familiaritzant.
ASPECTES FUNCIONALS, UTILITAT               marcar amb una X
 
 

Eficàcia del programa (facilita l’assoliment dels seus objectius

 
Facilitat d’ús i instal·lació (entorn amable)
 
Documentació (si s’ha utilitzat)
 
Servei de teleformació i assistència (si s’ha d’utilitzar)
EXCEL·LENT
ALTA
CORRECTA
BAIXA
.
.
x
.
.
.
x
.
.
.
.
.
.
.
.
 
.
ASPECTES TÈCNICS Y ESTÉTICS

 
Entorn audiovisual (presentació, pantalles, tipus lletra...)
 
Elements multimèdia (qualitat, quantitat)
 
Continguts (qualitat, profunditat, organització)
 
Navegació (fiabilitat, eficàcia, velocitat
 
Interacció (tipus de diàleg, entrada de dades, anàlisi respostes)
EXCEL·LENT
ALTA
CORRECTA
BAIXA
.
.
x
.
.
x
.
.
.
x
.
.
.
.
x
.
.
.
x
.
ASPECTES PEDAGÓGICS
 
Capacitat de motivació (atractiu, interès)
 
Adequació a l‘usuari (continguts, activitats)
 
 
Tutorització  i avaluació (preguntes, reforçaments)
 
Recursos didàctics (activitats, organitzadores)
EXCEL·LENT
ALTA
CORRECTA
BAIXA
.
.
x
.
.
x
.
.
.
.
.
x
.
.X
.
OBSERVACIONS
Problemes i inconvenients: A destacar (observacions)...
VALORACIÓ GLOBAL
EXCEL·LENT
ALTA
CORRECTA
BAIXA
.
.
x
.